



Preguntes Freqüents
Quan comento el meu viatge a la gent, normalment em miren amb la boca oberta i comencena preguntar mil coses. Aquí hi ha una llista de les preguntes més freqüents.
No vas sola, oi?
CORRECTE, AIXÍ ÉS! Al principi vaig buscar una excusa per no anar si esperava que algú s’apuntés. Per suposat no és fàcil trobar un company de viatge, doncs implica deixar la feina per un any i pedalejar 365 dies. Conforme anava passant el temps em vaig adonar que el viatge era molt més que una ruta en bici. Per mi el viatge és una experiència molt íntima i personal. Egoístament no volia canviar els meus plans o adaptar-me a una altra persona i sacrificar els meus somnis. Estava convençuda que podria portar a terme el viatge jo sola. Potser sigui l'única oportunitat que tingui a la meva vida per fer un viatge així i el vull fer totalment al meu aire.
En quant al tema seguretat segurament no és el millor anar sola i en sóc conscient. Tinc alguns amics al Club Ciclista Gràcia que farien alguns trams amb mi i es manté la invitació oberta per a qualsevol persona que li vingui de gust venir i fer part de la ruta amb mi.
01
02
03
04
05
Agafaràs algun avió en el teu viatge?
Sí. No em molesta agafar algun vol perquè no estic obsessionada amb la idea de passar per cada país entre aquí i Oregon. Hi ha molta gent a la carretera fent la volta al món en bici i cadasacú té el dret de fer-ho al seu gust. Alguns travessen cada continent, altres pedalegen any rera any mentre altres fan una enorme quantitat de km diaris. Alguns cicloturistes segueixen rutes històriques mentre que hi ha altres que ni tan sols tenen una ruta planificada. Jo sóc més de carretera que de pista. La meva ruta passa principalment per entorns rurals i muntanyencs, és a dir, prioritzant la natura per contra de les grans ciutats.
Sempre has sigut tan esportista i tan boja, Melissa?
No sé si esportista és la paraula correcta, tampoc boja. Sempre he estat molt activa i tinc una quantitat d’energia increïble. Quan era petita, molts cops desapareixia i la meva família sempre em trobava fent voltes pel jardí. També de petita jugava a esports en equip i va ser durant l’adolescència quan vaig descobrir el plaer de córrer, a més logísticament és fàcil fer-ho on sigui i a qualsevol moment. Més que fer exercici, era una manera de deixar-me portar, buidar la ment, tenir temps per mi i així poder reflexionar en les meves coses. Quan vaig arribar per primer cop a Barcelona hi havia pocs corredors i gairebé cap dona. De totes maneres aviat vaig descobrir una mena de “cultura secreta” o “submón” de corredors i em vaig apuntar a tot tipus de carrera organitzada: de 10 km, mitges maratons, maratons i fins i tot ultra-maratons, marxes ciclistes, gran fons i triatlons. Encara que m’agrada pensar que no m’ho prenc massa en sèrio, he d’admetre que sóc una mica competitiva, sobretot quan tinc l’ocasió d’avançar un home!
Què faràs quan arribis a Oregon? Tornaràs a Barcelona?
Relaxar-me i estar amb la meva família. T’ho pots creure? Vull fer de “Tia Melissa” durant un parell de mesos amb els meus nebots, a més quan arribi allà em trobaré un nebot més. Tothom vol tenir la resposta, fins i tot jo! A vegades m’agradaria tenir una bola de cristall per veure el futur i saber on estaré. Encara que tinc tota la família a Oregon, Barcelona és la meva casa. Estic encantada amb la ciutat. Vull estar un temps amb la família i després tornar, però encara poden passar moltes coses, mai se sap!
Com finances un viatge com aquest?
Sempre he sigut d’estalviar enlloc de gastar. Porto molt temps fent guardiola pel que pugui necessitar un dia. L’any vinent serà el moment d’utilitzar els estalvis. He treballat molt fent hores extres i donant classes particulars durant els darrers anys. Tampoc m’agrada viure d’una manera tan frugal que no em permeti fer coses que m’omplin, com viatjar. La majoria de la gent de la meva edat està estalviant per comprar una casa o tenir fills, però a mi no m’ha arribat encara aquest moment, per tant, em ve de gust fer ús d’aquests estalvis per fer el meu viatge.
Com prepares un viatge així?
Ara us contesto.
06
07
Melissa, no et quedes mai sense energia?
Sembla difícil creure-ho però sí, em canso de tant en tant. Com visc tan intensament, normalment recaic de manera important quan acaba el semestre escolar, i em canso de tant en tant. Les vacances escolars per mi son sagrades, les necessito per poder recarregar piles (crec que les meves són solars).
On passaràs les nits?
És la pregunta que més em fan els nens. Porto tot l’equipatge necessari per fer càmping, pèro en alguns països és més econòmic dormir a un hotel senzill. Gràcies també al fet de que la gent ha anat comentant el meu projecte amb amics, tinc voluntaris que s’han ofert a acollir-me a casa seva al llarg de la ruta. També tinc el recolzament logístic de l’Hotel Marriott a les grans ciutats on faig trasllat amb avió i que es pot complicar pel fet de viatjar amb sola amb la bicicleta.
08
Quan durarà el viatje?
He calculat uns 14 mesos, sortint el 22 d’agost de 2013 i arribant a Oregon el dia del meu aniversari el 14 d’octubre de 2014. Per suposat és un càlcul aproximat i no vol dir que em pugui sortir algun imprevist que podria fer canviar el plans.