L'Esport i La Melissa
Fa quatre anys, uns bons amics meus em van convèncer (tot i que no van haver d’esforçar-se massa) per a comprar la meva primera bicicleta de carretera, i la vida em va canviar dràsticament per sempre! Amb la mateixa quantitat d'energia amb la que solia córrer, em vaig adonar que podia anar molt més lluny i estar envoltada de paisatges espectaculars . Així que em vaig unir al club Ciclista Gràcia (CC Gràcia) i les sortides dels dissabte es van convertir en una religió per a mi.
La meva filosofia d'entrenament és bastant simple: no en tinc! Tracto d'esgotar la meva energia i desconectar-me. M’és igual si és sobre la bici, corrent o nedant. Mai he fet sèries repetides o intervals cronometrats, tampoc et puc parlar de la meva cadència o pulsacions perquè no utilizo cap tecnologia per saber-ho i ni me’ls se! Simplement m'agrada estar a l'aire lliure, sigui per anar a córrer, sortir en bici, caminar o fer senderisme, o pujar un pic.
Sobre mi
L'Epifania
M'encanta viatjar i adoro anar en bicicleta, llavors, per què no faig cicloturisme amb alforjes? Això és el que aviat vaig pensar després que vaig comprar la meva primera bicicleta de carretera. Per tant, era fàcil per mi justificar una altra compra de bici (una de cicloturisme, per suposat) per utilitzar a Oregón durant les meves visites de l'estiu.
Després de dos dies de cicloturisme, em vaig enganxar. Estava encantadísmisma viatjant amb alforjes. La bici és una manera perfecta per treure la meva energia, viatjar i explorar. Si podia anar des d’Eugene a Portland, i de Portland a Canadà, per què no intentar anar a qualsevol altre destinació? O fins i tot, per què no travessar els Estats Units?
Però si no visc als Estats Units, per què voler travessar-lo? Per què no Europa o un altre continent….Poc a poc la idea d'un viatge més gran va començar a evolucionar. Vaig començar a investigar i explorar a internet, i em vaig adonar que hi havia un munt de gent allà fora que tenia la mateixa idea que jo, però ja l’estaven fent· o que ja l’havien dut a terme!
A partir d'aquest moment, jo sabia que era només qüestió de temps · relizar el meu somni. El meu cor em tirava endavant, i finalment el vaig escoltar. Tan· aviat com vaig posar una data de sortida, tot va anar encaixant. La logística i la planificació van començar a assentar-se al seu lloc i vaig començar a rebre una quantitat increïble de suport.
La meva idea
Tenia una llista de destinacions on volia anar al cap: llocs als quals no havia estat, cultures que m'intrigaven i paisatges impressionants que volia explorar. Vaig començar a traçar la meva ruta i vaig adonar-me’n que em podia portar a casa, Eugene, Oregón…de Barcelona a Eugene agafant el camí més llarg!! Vaig muntar un itinerari inicial travessant 4 continents, 17 països i recorrent al voltant de 24.000 quilòmetres. Vull explorar les regions del món que desperten la meva curiositat, estar a l’intempèrie, submergir-me en països que no parlen el meu idioma, i altres que si, i trastar menjars diversos dels quals ni puc identificar-ne els ingredients. Tot mentre· estic en camí cap a casa, a Oregón.
M'importa agafar un vol? No. He de passar per a cada país entre aqui i Oregón? Tampoc. El meu viatje será una experencia inovidable! les coses que vaig veient i aprenent m’ impactaran, com veig al món, i la manera d'ensenyar al futúr. No puc imaginar una millor manera de passar l'any seguent!
En castellà em diuen "¡Estás Loca!", en anglès, "You are crazy!", i en català, "Ets una màquina!". Independentment de l'idioma, és difícil negar el fet de que tinc una quantitat d'energia increïble! Què esperes, però, quan ajuntes el fet de que sóc del nord-oest Pacífic dels Estats Units, un paradís natural, amb el de que vinc d'una família numerosa, de cinc germans? Pots utilitzar l'adjectiu que vulguis, intensa, hiperactiva, persistent·, o simplement boja, però tot i així, no hi ha cap dubte que sóc apassionadament curiosa i viva.
